Fragment Crònica, de Miquel Parets
[68.] Relasió del que ha suseït en Barselona y demés llochs de Catalunya contra los soldats castellans. Y mort del virey, lo compte de Santa Coloma. Y altres coses particulàs en lo Enpurdà y Roselló
Axecat que fou lo siti de Salses, tota la gent catalana y valensiana se’n tornà cada hu en ses cases a descansar, salvo los soldats castellans y napolitans y bolons y modanesos, que són los que guanyaven sou de rey.Y com lo virey se’n tornà en Barselona y los demés generals donaren orda en aposentar tota aquexa gent per Catalunya, que eren nou ho deu mil hòmens de peu y de a cavall. Y aposentaven-los de tal manera que no u feien sinó per aroïnar la terra; que si ells los aguesen escampats per tota Catalunya, y conforme lo lloch aver-i posada la gent, no·s fóra tan cansada la gent ni aguera sucseït lo que sucseí. Y no feren sinó que, a ontsevulla que·ls aposentaven, feien de manera que los soldats fosen superiós als provinsials, per[què] deien que convenia perquè los soldats no rebesen dany. Y axí ab un lloch de 50 cases hi aposentaven dos ho tres-sens òmens, y ab una vila de quatre-sentes cases n’i posaven mil y dos mil. Y si per cas hi avia ningun lloch ho vila que s’anàs a quexar al virey, de prompte los crexia de soldats. Y si hi tornaven, amenasave de posar a la presó los batlles, comforme sucseí en Vilanova de Sitjes, que, perquè no volgueren rebre sinch-sens soldats que y anviave lo virey, perquè deyen que eren masa, y los tancaren les portes, de prompte lo virey n’i anvià mil ho dos mil de peu y de cavall. Y entraren dins la vila y robaren tot lo que pogueren, que la de més gent se n’agué de anar de ses cases perquè feien les majós insolènsies que·s puguesen fer, que fins aviar les bótes de la malvesia y regar-ne los carrés, de manera que n’i dexaren molt pocha, y segaven lo blat vert per donar als cavalls. Y com avien oprimida y ben castigada la vila, los feyen anar ab altra part. Y de aquexa manera pasaven totes les viles y llochs de Catalunya: a unes robant y altres composant y matant, y violentant dones y donzelles, que era la major llàstima del món.
Vist tanbé lo desvergony[i]ment tan gran tingueren en cremar y asolar la vila de Santa Coloma de Fernés, com està dit, y vist tanbé lo sacrilegi tan gran feren en la iglésia de Riudearenas, junt a Girona, que, perquè la gent avia recollit a la iglésia lo bo y millor que tenían, per temor que no·ls ho robasen, agueren-ne rastre y posaren foch a la porta de la iglésia, y entraren dins y robaren tot lo que volgueren, y aprés prengueren les caxes y les arrimaren a l’altar major y posaren-hi foch y cremaren la església, fins la custòdia de la reserva del Santísim Sagrament, beneyt y lloat sia per a sempre. Fins que uns frares caputxins y anaren y apartaren lo foch y tragueren la reserva, y trobaren les formes totes consumides ab carbó —que sols se conexia lo senyal de la forma— que, en tocar-les, se trosegaven totes; y axí foren visurades per lo bisbe de Girona y capítol, y axí tots se resolgueren de que allà ja no y era lo cos de Cristo, que fou la major llàstima del món. Y axí lo bisbe de Girona los escomonicà y los maleí, a tots los que consentiren en tal cosa.
Y aprés de axò, volgueren pasar los soldats a Girona, que eren dos tèrsios de peu y de cavall —que eren uns quatre mil—, que eren los tèrsios de don Leonardo Molas, napolità, y lo de don Juan de Arçe, que era lo del conde-duque. Y volían pasar per Girona, que·s presumia que la volían saquejar y, ab títol de pendre provisions, hi volien entrar. Y vista la gent los grans danys avían fets, no·ls volgueren dexar entrar. Y lo governador de Catalunya anave ab ells. Y axí tota la siutat de Girona estave posada en armes y los portals tots tancats.Y vist los soldats que no y podien entrar, demanaren que·ls traguesen provisió defora. Ni per aquexa los de la siutat volgueren que se·ls donàs un sustento. Y entretant que los soldats estaven allí, se ajuntà gran còpia de gent de les faldes de Girona, de modo que tenían enrotllats los soldats, y estigueren allà dos ho tres dies sens donar-los un socorro de ninguna cosa. Y de Girona no volgueren may dexar exir ningú, y si per cas los anviaven ninguns mantenimens, los de la terra los ho llevaven tot. Y, vist assò, se determinaren de tornar-se’n a la volta de Blanes, que estaven mitx mors de fam.Y los de la terra los anaven sempre seguint, escopetejant-los, y ne moriren moltísims; ni·ls donaren tems de poder-se aturar en ninguna part, que per lo camí se menjaven los bous crus y los tosinos, de pura fam. Y si los de Blanes no·ls aguesen enparats a la part de mar, entre la vila y lo castell, tots morían; sinó que, en veure’ls venir, los feren pasar a la part de mar y tingueren atjutori de la vila. Y axí la gent se n’agué de tornar, però n’i restaren molts per lo camí; y de nostra part tanbé, però no tant com d’ells.
Sabut per aquesta part del Vallès y demés llochs lo que per allà avia pasat, y de les insolènsies que avían fetes, y per estar tanbé tan cansats de les grans vecsasions los feien, se estimaven tant morir com víurer. Y axí, entre Sant Saloni y Sant Pere de Abrera y altros llochs de per allí, n’i avia unes quantes companyes que, entre tots, n’i avia alguns deu ho dotze sens.Y comensà’s a mòurer un avelot entre los soldats de Sant Saloni y los de Sant Pere de Abrera sobre que los uns ne volien traure los altros.Y axí la gent de la terra se comensà alsar contra ells, de tal manera que tot lo Vallès se axechà, y las grans escopetades quantra d’ells. Y los soldats, vist que estaven ja perduts, no tingueren per bo sinó a recular devés Barcelona, y lo somatent sempre seguint-los, que los camins anaven plens de mors. Y com foren al pasar de Basòs, los de cavall prengueren Basòs avall y los de peu se enboscaren per lo bos[c]h de Sant Hieroni de la Murtra, perquè ja era tart; mes los del somatent may los desempararen, y los de cavall estigueren tota aquella nit a la Varneda, tots perduts, y se anaven acostant devés Barselona poch a poch.
